Identitats. Grans Amants de la Història. Foc Greco-romà: Antinous i Adrià

Aquesta apassionada i conmovedora història d'amor masculina fou la darrera i més transcendental de l'època Antiga, veritable com la mateixa vida, fins al punt que la seua magnitud sacsejà els ciments de l'omnipotent Imperi Romà, deixant-nos un llegat artístic, històric i literari que ens transmet a través dels segles els ecos llunyans d'aquests amants dels temps clàssics. Els seus protagonistes semblen més bé personatges d'una traèdia grega o llatina (no en va un fou grec i l'altre romà) que éssers de carn i os; tanmateix, ambdós s'estimaren tan intensament que el seu amor anà molt més enllà de la mort.

El més conegut históricament va ser Adrià, emperador de Roma nascut l'any 76 d.C. a Itàlica, ciutat meridional de la Hispània romana. Pertanyia a la dinastia Antonina i va succeir en el tron imperial al seu oncle Trajà, governant entre el 117 i el 138 d.C. Les fites més destacades del seu manament foren la construcció del Panteó de Roma, l'alçament del mur d'Adrià a Escòcia, l'edificació de la Vil·la Adriana i la repressió de la revolta jueva que suposà la diàspora definitiva dels hebreus per tot arreu.

Des de sempre, Adrià va mostrar una gran fascinació per la cultura hel·lènica i la seu llengua, a més d'experimentar una forta inclinació homoeròtica cap al sexe masculí, sentint-se especialment atret pel cànon de bellesa grec. Sota la seua sobirania, Adrià viatjà per tot l'Imperi i Grècia (Acaïa) fou la seua província favorita. Precisament, entre els anys 121 i 124 d.C. va conèixer a Claudiòpolis, (ciutat de la regió de Bitínia, al nord-est d'Àsia Menor) un efeb grec de setze anys d'increïble beutat anomenat Antinous. El jove hauria nascur probablement a la mateixa urbs entre el 110 i el 115 d.C. D' ençà que conegué Adrià, que ja era un home madur i casat de quaranta anys, l'emperador quedà tan captivat per la seua boniquesa encisadora que el féu el seu amant, i el bell xic esdevingué el seu company inseparable en tots els seus viatges incessants.

La relació que s'establí entre ells prengué com a referent la pederastia grega del segles anteriors (que no hem de confondre amb la pedofilia actual o abús sexual de menors), en la qual un home madur i experimentat estimava a un noi adolescent a partir dels dotze anys, entaulant vincles afectius i intel·lectuals que enriquien l'educació del xicot i el formaven per a la vida adulta. L'emperadriu Sabina, dona d'Adrià, mai va veure amb bons ulls aquests amors virils del seu marit. La submissió i devoció que Antinous mostrava envers l'emperador pareixien més bé les'un esclau que les d'un estimat, tot i que Adrià el va cobrir d'atencions i adoració.

No obstant això, aquest ardent romanç greco-romà va tenir un tràgic final. El 130 d.C. quan tots dos viatjaven per Egipte navegant en vaixell pel Nil, Antinous va caure al riu per motius desconeguts i va morir ofegat en plena joventut a causa dels forts corrents. Adrià quedà horroritzat per la pèrdua del seu benvolgut Antinous, però no es va resignar. Dominat per la poderosa passiò que encara sentia per ell, el va divinitzar, tornant-lo així immortal i va manar que s'esculpiren estàtues i s'erigiren temples per a la seua idolatria. A banda, es feren monedes amb la seua efigie que circularen per l'Imperi mentre que el seu culte s'estengué sobretot per la part oriental de parla grega. Al lloc on morí Antinous, Adrià fundá una ciutat a la qual anomenà Antinoupolis en el seu honor, i que va poblar amb colons grecs, atorgant-li un estatut especial com a santuari de veneració.

Hi ha diferents versions sobre la mort d'Antinous. Alguns autors opinen que la seua defunció va ser accidental, mentre que altres afirmen que el jove, de natura supersticiosa, s'hauria suïcidat llançant-se a les aigües per a protegir Adrià de presagis funestos. Per contra, hi ha d'altres que pensen que s'hauria produït un complot per assassinar a l'efeb grec instigat per l'emperadriu Sabina, gelosa i amargada per causa d'un matrimoni concertat amb Adrià en què cap dels dos es volia.

Avui en dia ens resten precioses escultures que ens permeten apreciar encara la bellesa d'Antinous, com les trobades a la Vil·la Adriana. En quant al panorama literari, la novel·la històrica Memòries d'Adrià, de l'escriptora belga Marguerite Yourcenar és la que millor ha reflectit aquest drama antic, convertint-se en un dels clàssics per excel·lència de la literatura universal.

Juan Manuel Nadal Granell
Coordinador del Grup Universitari del Col·lectiu Lambda