Als temps de la Grècia Antiga, l’any 514 a. C., van viure a Atenes Harmodi i Aristogitó, dos amants tan enamorats que degut a la repercussió de la seva transgressió van esdevenir un símbol de llibertat en contra dels poders dictatorials.
Per començar, Harmodi fou un jove grec de quinze anys, que en paraules de l’historiador Tucídides, es trobava aleshores en la flor de la bellesa juvenil, a més de pertànyer a un dels llinatges aristocràtics de més antiga soca d’Atenes. En contraposició a l’elevat rang del preciós efeb, Aristogitó fou un ciutadà d’un status social mitjà. Malgrat aquesta diferència jeràrquica, tots dos s’estimaren fogosament perquè segons Tucídides, Aristogitó era el seu amant i el posseïa.
Aquesta descripció és una evidència de què el tipus de relació que entaularen ambdós seguia el cànon de la pederàstia grega, sancionada i difosa en aquell temps a Atenes i a altres polis de l’Hèl·lade. Cal entendre aquesta no com un abús sexual de menors, sinó com a una relació en què un xic en plena pubertat era estimat per un home madur i expert amb qui establia lligams sentimentals, sexuals i intel·lectuals que el preparaven per a la vida adulta. En aquest cas, Harmodi es convertí en l’eromenos o l’estimat adolescent passiu, mentre que Aristogitó esdevingué l’erastes o l’amant adult i actiu.
Tanmateix, la bellesa incomparable d’Harmodi no va passar desapercebuda pel tirà Hiparc, que en aquella època governava Atenes despòticament junt amb el seu germà Hípies. Els dos formaven part de la dinastia dels Pisistràtides, iniciada pel seu pare Pisístrat, el qual va ser un dictador que es va apoderar del govern atenenc per mitjà de la força. Hiparc es va enamorar del bell Harmodi i va sol·licitar els seus favors sexuals, però el noi el va rebutjar i li ho va contar al seu vertader amant. En sentir-se desdenyat, el despòtic Hiparc va planejar una venjança.
Tots els anys se celebrava a Atenes el festival de les Panatenees o aniversari d’Atena, deessa de la saviesa i patrona de la ciutat, en el qual les donzelles de les famílies més selectes participaven en la cerimònia de les canèfores o portadores de les cistelles. En aquesta les xiques es dirigien en processó a l’Acròpolis portant al cap garlandes amb flors i unes cistelles plenes de diversos fruits, així com un ganivet pel sacrifici d’un bou que tenia lloc allà dalt. També li oferien a la divinitat uns peples o túniques teixits per elles mateix.
El malvat Hiparc va convidar a la bonica germana d’Harmodi a participar-hi, però després d’haver-ho fet públic, va estendre la calumnia de què la jove no era verge, requisit sine qua non per formar part de la desfilada, fet que va macular l’honra de la damisel·la i va ofendre l’honor de tota la família. Ferit Harmodi per la injúria contra la seva germana i gelós Aristogitó a causa de les pretensions d’Hiparc sobre el seu estimat, decidiren assassinar als tirans i posar fi a la seva dictadura.
Llavors ordiren un conspiració per a desfer-se’n i en què col·laborarien altres còmplices descontents amb el govern. La conjura seria duta a terme mitjançant punyals amagats al ritual de les corones de murta amb ocasió dels jocs Panatenaics, donat que en opinió de Tucídides era l’únic dia en el qual era possible que els ciutadans que composaven la desfilada dugueren armes sense alçar cap sospita.
Quan la parella va veure a un dels conspiradors saludant amistosament a Hípies, els tiranicides pensaren que havien estat traïts i decidiren intervindre directament. Acudiren als peus de l’Acròpolis i allí es trobaren a Hiparc separat de la seva escorta mentre organitzava la processó de les Panatenees, de manera que el cosiren a punyalades.
Immediatament Harmodi fou mort pels guàrdies, però Aristogitó fugí entre la multitud, tot i que després fou empresonat. A continuació, fou torturat segons Aristòtil per tal de confessar els noms dels conspiradors. Durant el calvari, Hípies hi va estar present, i Aristogitó va simular bona voluntat i va prometre delatar als conjurats a canvi d’una estreta de mans del tirà que li assegurés la vida. Hípies li va estrènyer la mà, no obstant això, va reprendre a Aristogitó per l’assassinat del seu germà i el va abatre furiós.
D’altra banda, Aristogitó també havia estat enamorat d’una hetaira o cortesana de luxe anomenada Leaena (lleona en grec), a qui Hípies va retindre per martiritzar-la i obligar-la a desvelar els noms dels intrigants. A pesar d’això, la història diu que abans que la torturaren, Leaena es va mossegar la llengua per no dir ni una sola paraula, encara que va perdre la vida. En honor al seu obstinat silenci, els atenencs col·locaren l’estàtua d’una lleona sense llengua al vestíbul de la ciutadella i acompanyaren les escultures d’Afrodita amb aquesta felina.
Com a càstig per l’homicidi del seu germà, Hípies establí una dictadura més dura i infame, de forma que l’any 510 a. C. fou ajudat per l’exèrcit espartà. Amb tot, fou expulsat de la ciutat el mateix any i el legislador Clístenes reformà la constitució d’Atenes i instaurà la democràcia l’any 508 a. C.
L’amor d’Harmodi i Aristogitó va canviar per sempre el curs de la història, fins al punt que va permetre en part i sense intenció el naixement i institució de la democràcia a Atenes. Els habitants de la ciutat no oblidaren mai la seva gesta, de forma que el reformador Clístenes manà la construcció d’una estàtua, immortalitzant-los eterna i gloriosament per a la posteritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario